Viquipèdia

Llanos

ecoregió d’Amèrica del Sud a cavall de Veneçuela i Colòmbia
Per a altres significats, vegeu «Los Llanos».

Els Llanos o Los Llanos - en català traduïble com "les planes" - són unes extenses praderies o sabanes tropicals que es troben a l'est dels Andes, al nord-oest d'Amèrica del Sud (en territoris administrats per Colòmbia i Veneçuela).

Plantilla:Infotaula indretLos Llanos
(es) Llanos Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusecoregió WWF
regió natural Modifica el valor a Wikidata
Ecoregió (WWF)NT
Lloc
EstatVeneçuela Veneçuela Colòmbia Colòmbia
Modifica el valor a Wikidata Map
 6° 49′ 23″ N, 67° 38′ 57″ O / 6.82311°N,67.64928°O / 6.82311; -67.64928
Característiques
Superfície375.787 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
ClimaZona neotropical Modifica el valor a Wikidata

Aquesta sabana és una ecoregió i no es deu a condicions climàtiques de poca pluja, sinó del sòl que presenta a poca fondària una capa gairebé impermeable de roca que, en general, no deixa que hi creixin els arbres. El riu principal n'és l'Orinoco, que forma frontera entre Colòmbia i Veneçuela.[1] És una plana baixa, per sota dels 200 m d'altitud i molt uniforme. S'estén durant 1.200-1.300 km de llargada.

És molt poc poblada, amb una densitat de població d'1 h/km².[2] Les ciutats més importants són Ciudad Bolívar i Calabozo.[2] La ramaderia és l'activitat més destacada.[2] Hi ha conreus de cotó, tabac, blat de moro i cafè.[2]

Divisió políticoadministrativa

modifica

Els Llanos formen part del territori de Colòmbia i Veneçuela. A Colòmbia conforma la regió de la Orinoquía i se'ls dona el nom de Llanos Orientales, Orinoquía, Los Llanos o El Llano.

La divisió polític-administrativa és:

Colòmbia

modifica
Els Llanos Orientals a Colòmbia.
Departaments dels Llanos Orientals.

Quatre departaments de Colòmbia abasten gairebé la totalitat de la Orinoquía o Llanos Orientals: Arauca, Casanare, Vichada i Meta; en algunes parts, els Llanos s'estenen més enllà del riu Guaviare fins als departaments del Guainía i Guaviare, si bé els territoris d'aquests departaments són majoritàriament amazònics.

Encara que els Llanos Orientals són una extensa regió de 254.335 km², abasta el 28% de l'àrea de Colòmbia i el 40,36% del territori del Llano, es troben bastant deshabitats. Gairebé la meitat dels seus pobladors habita a Villavicencio, la ciutat més important de la regió. Els departaments i ciutats més importants del Llano, de nord a sud, són:

  • Casanare
    • Yopal - Capital departamental del Casanare, amb 196.758 habitants (170.493 en l'àrea urbana).
    • Aguazul - Important municipi petrolier del Casanare, té 41.758 habitants (31.125 en l'àrea urbana).
    • Paz de Ariporo - El municipi que compta amb el major herd ramader de Casanare, posseeix 41.591 habitants (28.941 en l'àrea urbana).
    • Villanueva - Municipi que es troba sobre el marge del riu Meta, té 40.816 habitants (31.063 en l'àrea urbana).
    • Tauramena - Municipi petrolier on està el pou de Cusiana, té 27.184 habitants (17.622 en l'àrea urbana).
    • Orocué - Antic port del Llano, en aquest municipi es desenvolupa la novel·la La Vorágine, té 14.280 habitants (6.769 en l'àrea urbana).
  • Riu Unete, Aguazul, Casanare
    Meta
    • Villavicencio - Capital del departament del Meta, és la ciutat més important de la Orinoquía a més de ser punt estratègic ja que comunica la capital del país amb els Llanos. Compta amb uns 593.273 habitants (545.528 en l'àrea urbana).
    • Acacías - A uns 25 km de Villavicencio, té 97.925 habitants (73.998 en l'àrea urbana).
    • Granada - A 80 km de Villavicencio, és la segona ciutat més turística del Meta i la capital de la regió de l'Ariari. Posseeix 77.074 habitants (64.456 en l'àrea urbana).
    • Puerto Gaitán - Port sobre el riu Meta i municipi petrolífer del departament, amb 46.689 habitants (22.921 en l'àrea urbana).
    • San Martín de los Llanos - Un dels municipis més antics del país, fundat en 1585. Té 30.310 habitants (21.831 en l'àrea urbana).
    • Puerto López - Port sobre el riu Meta i municipi petrolífer del Meta. Prop d'aquesta població es troba el centre geogràfic de Colòmbia. Té 33.955 habitants (20.541 en l'àrea urbana).
      Monument a les Arpes a Villavicencio Meta
  • Vichada
  • Puerto Carreño - Capital departamental del Vichada. La seva població ascendeix a 22.963 habitants (17.605 en l'àrea urbana).
  • Cumaribo - Municipi més extens dels Llanos. Compta amb una població de 80.837 habitants.
    Depressió lleu en la terra on s'allotja l'aigua en època de pluja
    "Bajo" a La Primavera, Vichada.
    Morichal en La Primavera, Vichada

Veneçuela

modifica

El territori dels Llanos veneçolans és una vasta plana amb gran varietat d'espècies, tant vegetals com animals, que convergeixen en una superfície de 375.787 km2, sent el 59.64% del territori del Llano, les quals limiten al nord amb la serralada de la costa, a l'oest amb la regió andina i la davantera colombo – veneçolana; al sud limita amb l'imponent riu Orinoco, i a l'est amb l'estat Anzoátegui i la part oriental del país[3]

Hato La Fe, Llanos de l'Estat Guárico.
Vídeo que mostra la naturalesa del Llano i la seva cultura.
Guanarito, Estat Portuguesa.
Cavalls de feina a l'Estat Portuguesa.

En el territori veneçolà, el Llano està conformat pels estats Apure, Barinas, excepte els municipis Cruz Paredes i Bolívar, Portuguesa, Cojedes i Guárico, i bona part dels estats Anzoátegui i Monagas. El Llano veneçolà concentra el 14% dels habitants del país. A Veneçuela el Llano es divideix en tres subregions:

  • Llanos occidentals: Conformat pels estats Apure, Barinas i Portuguesa, són els que més comunament se solen identificar amb els Llanos veneçolans.
  • Llanos centrals: Aquesta regió llanera està situada en els estats Guárico i Cojedes, en el centre del país.
  • Llanos orientals: El conformen bona part dels estats Anzoátegui i Monagas.

Dels 24 estats de Veneçuela set són del Llano:

  • Barinas
    • Barinas - Capital de l'estat, amb 263.272 habitants (projeccions de població de 2009).
    • Socopó - aproximadament 75.000 habitants.
    • Santa Bárbara - aproximadament 65.000 habitants.

Geologia

modifica
Els Llanos Orientals a Colòmbia.

A Amèrica del Sud, la sabana ocupa unes 269 milions d'hectàrees. La majoria (76%) correspon als cerrados del Brasil però un 11% (28 milions ha) el formen els Llanos de Veneçuela i un 6% els Llanos de Colòmbia.[4] Es troben a les coordenades de latituds 3° a 10° N i longituds de 62° a 74° W. És una ecoregió relativament jove, potser de menys de 10.000 anys d'antiguitat, i desenvolupada en un geosinclinal entre l'altiplà de la Guaiana i els Andes. Aquesta conca havia estat reblerta de sediments en el terciari.

La pluviometria total anual és màxima al sud-oest amb 2.500 litres, al centre de la conca és de 1.200-1.600 i al nord-est de 800-1.200 mm. El 95% de la pluja cau entre abril i novembre, amb més de 400 litres cada mes entre juny i juliol. L'estació seca dura de 3 a 5 mesos, entre desembre i abril, amb menys de 50 litres de mitjana mensual. És per això que el territori passa d'estar inundat a completament sec. La temperatura mitjana anual és de 27 °C, que varien només 2 °C en la variació diària, com és propi dels tròpics, que va de 13 a 17 °C.

Els sòls són poc fèrtils. Un horitzó del sòl cimentat amb ferro afecta la percolació de l'aigua i fa difícil que s'hi estableixin arbres.[5] A les zones que s'inunden estacionalment els sòls són més rics en matèria orgànica i tenen més llim.

Clima

modifica

L'ecoregió té un clima de sabana tropical. Les precipitacions són molt estacionals, amb una temporada de pluges de maig a novembre i una estació seca entre desembre i abril.

Els mesos més plujosos solen ser el juny i el juliol. Quan plou la plana s'inunda fins a un metre sota l'aigua; hi viuen una setantena d'aus, entre aquestes l'ibis escarlata.[1] Les precipitacions varien a tota l'ecoregió, des de fins a 2.500 mm a l'any al sud-oest, de 1200 a 1600 mm a l'estat d'Apure i de 800 a 1200 mm a l'any als Llanos de l'estat de Monagas al nord-est. La temperatura mitjana anual és de 27 ° C i la temperatura mitjana mensual varia poc durant tot l'any; els mesos de temperatura més baixa (juny, juliol, desembre i gener) són només 2º més frescos que els mesos més calorosos.[6]

Flora

modifica
Els Llanos a Veneçuela.

Segons la classificació d'Holdridge, la zona dels Llanos hauria d'estar coberta per un bosc tropical caducifoli sec, però el que hi domina és la sabana de 10 diversos tipus. L'alçada de les herbes és de 30-100 cm i les motes estan separades de 10 a 30 cm. Hi ha unes 285 espècies d'angiospermes pertanyents a 55 famílies.[7] Les comunitats vegetals dels Llanos inclouen pasturatges oberts, sabanes amb arbres dispersos o grups d'arbres, i petites àrees de bosc, típicament boscos de galeria al llarg de rius i rierols. Existeixen pasturatges i sabanes inundables estacionalment (pla baix) i pasturatges i sabanes que romanen secs durant tot l'any (pla alt).[6] En la sabana típica de Trachypogon spp., les espècies característiques són Trachypogon plumosus, T. vestitus, Axonopus canescens, A. anceps, Andropogon selloanus, diverses espècies del gènere Aristida, Leptocoryphium lanatum, Paspalum carinatum, Sporobolus indicus, S. cubensis, ciperàcies dels gèneres Rhynchospora i Bulbostylis, i moltes fabàcies dels gèneres Mimosa, Cassia, Desmodium, Eriosema, Galactia, Indigofera, Phaseolus, Stylosanthes, Tephrosia, i Zornia. Arbres dispersos com el "manteco" (Byrsonima crassifolia) i el "chaparro" (Curatella americana) són poc freqüents, com també el "alcornoque" (Bodwichia virgilioides). Hi són freqüents grups d'arbres que ocupen zones de fins a una hectàrea, es consideren romanents d'un antic bosc sec, potser destruïts pels humans.

Durant la temporada de pluges, de maig a octubre, parts dels Llanos poden inundar-se fins a un metre. Això converteix algunes sabanes i pasturatges en aiguamolls temporals, comparables al Pantanal de Sud-amèrica central. Aquestes inundacions també creen hàbitat per a ocells aquàtics i altres animals silvestres. Aquests pasturatges i sabanes inundables estacionalment, coneguts com a pla baix, solen tenir sòls més rics. Es caracteritzen per la gramínia Paspalum fasciculatum. Entre els arbres es troben la palmera Copernicia tectorum i espècies de bosc de galeria.[6]

Els boscos de galeria inclouen boscos sempreverds inundables estacionalment i boscos semicaducifolis en terres altes. Els mossics són boscos inundables estacionalment, caracteritzats per la palma moriche (Mauritia flexuosa). Les hortes són boscos sempreverds inundables estacionalment que es troben al llarg de l'Orinoco i els seus afluents. Els arbres formen un dosser de 8 a 20 metres d'altura, i inclouen Inga spp., Combretum frangulifolium, Gustavia augusta, Pterocarpus sp., Pterocarpus dubius, Spondias mombin i Copaifera pubiflora.[6]

Els boscos semicaducifolis es troben per sobre del nivell d'inundació i formen un dosser de 12 a 15 metres d'altura. Entre els arbres comuns es troben Tabebuia billbergii, Godmania aesculifolia, Cassia moschata, Spondias mombin, Copaifera pubiflora, Bourreria cumanensis, Cordia spp., Bursera simaruba, Cochlospermum vitifolium, Hura crepitans i Acàcia glomerosa.[6]

Els "matolls" són matolls caducifolis i semicaducs de 5 a 8 metres d'altura que cobreixen grans àrees en els plans centrals de Veneçuela, i poden ser una forma de vegetació secundària en àrees que abans eren bosc sec caducifoli. Els arbustos típics són Bourreria cumanensis, Randia aculeata, Godmania aesculifolia, Pereskia guamacho, Prosopis spp., Xylosma benthamii, Erytroxylum sp. i Cereus hexagonus.[6]

Fauna

modifica
Els Llanos a Colòmbia.

Hi ha unes 102 espècies de mamífers,[8] la majoria (59) són ratpenats (Chiroptera), però hi ha 17 rosegadors (Rodentia), 11 carnívors (Carnivora), 5 Edentada, 4 marsupials (Marsupialia), 2 primats, 2 Artiodactyla, 1 Perissodactyla i un 1 Lagomorpha (conill).

A diferència de la sabana africana, hi ha un únic ungulat natiu: el cérvol de Virgínia (Odocoileus virginianus). El gran herbívor n'és el capibara (Hydrochoerus hydrochaeris), que pesa fins a 50 kg. Als boscos en galeria de les riberes dels rius hi ha més biodiversitat amb mamífers com els pecaris (Tayassu tajacu i Tayassu pecari), tapirs (Tapirus terrestris), cérvols (Odocoileus virginianus, Mazama americana), simis (Cebus nigrivittatus, Alouatta seniculus), grans rosegadors (Agouti paca, Dasyprocta spp, Coendou prehensilis) i diversos fèlids com pumes (Puma concolor), jaguars (Panthera onca) i ocelots (Leopardus pardalis).[6]

Gran part de l'avifauna també, molt sovint, està restringida als boscos en galeria. Una gran part en són ocells aquàtics, dels quals, als aiguamolls alberguen al voltant de 70 espècies, incloent-hi l′ibis escarlata.[1] Gran part de la distribució de l′ibis colipinto (Cercibis oxycerca) i el mosquer barba blanca (Phelpsia inornata).

Hi ha 36 espècies d'amfibis i 7 de rèptils. La tortuga fluvial de l'Orinoco (Podocnemis expansa) és la més grossa d'Amèrica. El cocodril de l'Orinoco (Crocodylus intermedius) és l'única espècie de cocodril restringida a una sola conca fluvial. La tortuga de potes vermelles (Geochelone carbonaria) és sovint menjada pels habitants de la zona.

Hi ha unes 300 espècies de peixos als Llanos i el seu nombre s'incrementa en època d'inundació.

Són endèmics només els vertebrats Monodelphis orinoci (marsupial) i el desdentat Dasypus sabanicola.

Es troben en risc d'extinció: Priodontes maximus, Pteronura brasiliensis (habita al llarg de l'Orinoco i els seus afluents),[6] l'ocelot (Leopardus pardalis), el jaguar (Pantera onca que és un dels jaguars més grans del món amb un pes mitjà de més de 100 kg per als mascles),[9] el tapir (Tapirus terrestris), el molt caçata manatí (Trichechus manatus), la tortuga Podocnemis expansa i el cocodril de l'Orinoco (Crocodylus intermedius). No hi ha ocells en perill d'extinció als Llanos.

Infraestructura

modifica

Cultura

modifica

Diverses dècades de sincretisme cultural van donar lloc al que avui es coneix com el folklore i tradicions llaneres; els constants desplaçaments geogràfics d'individus cap a la regió des de l'època de la conquesta fins al dia d'avui, van permetre el sorgiment d'una amalgama de costums que, al costat de les tradicions d'indígenes autòctons, conformen la característica ètnia llanera. Per això, en l'escena del cultural existeixen tan variades, com a fascinants manifestacions, representades per la seva dansa i música, el joropo llaner per les seves obres escrites, el poema llaner; pels seus costums tradicionals, el treball de pla; pel seu esport, el coleo; i per les seves festes més populars. Tot això es converteix, llavors, en exponent de l'empenta i la rusticitat de l'ètnia llanera.

El llanero és treballador, dedicat a la criança de bestiar (el vaquer per excel·lència de Colòmbia i Veneçuela) donada la immensitat de les planes que permeten criar el bestiar.

A causa de les circumstàncies ambientals, a les formes de treball (vaqueria, muntar a cavall), la seva música, les seves llegendes, el seu habitatge, el llanero utilitza el liquiliqui, vaig portar fresc, lleuger i senzill utilitzat com a abillament masculí en el ball del joropo, l'aire musical i la dansa tradicional llanera. El vestit de la dona consisteix en una faldilla ampla de pisos que cau al turmell en la qual es gasten set vares de tela de fons clar o vermell i amb flors, sobre la costura de cada pis porta trau (cinta). S'utilitza enagua i combinació ampla. La brusa de manga tres quarts, coll alt, adornat amb cintes i botonadura enrere en el mateix color de la faldilla, enterizo (pegat faldilla i brusa), cotitza de sola i llaços de cinta que adornen el cap. Avui, s'usa la mateixa faldilla però en la vora porta encaix ample i va a mitja cama; brusa blanca amb escot, volandera i màniga curta. La dona llanera prefereix portar els cabells solts amb una flor de caiena.

L'home també usava pantalons blancs arromangats a mitja cama (per a travessar el riu) i no mullar-se, camisa blanca o vermella sense coll. També pantalons negres amb camisa blanca. En algunes ocasions usaven vestits complets color caqui, camisa que baixava solta per sobre dels pantalons. Usava barret alón preferint el peloeguama pel pesat per a garantir que en la carrera del cavall o zapateo no caigui, és de color negre o araguato. Cal no oblidar l'ús de caminar descalç, costum que s'ha perdut amb el passar del temps i l'avanç de la societat cap al desenvolupament.

Referències

modifica
  1. 1 2 3 Earth (en english). Doring Kindersly, 2003, p. 328. ISBN 1-4053-0018-3.
  2. 1 2 3 4 «Llanos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ «Los llanos Venezolanos, Flora y fauna». [Consulta: 14 juny 2023].
  4. ↑ Blydenstein, 1967; Rippstein et al. 2001
  5. ↑ Foldats i Rutkis, 1975; San José i Fariñas, 1983.
  6. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Llanos». Terrestrial Ecoregions. World Wildlife Fund.
  7. ↑ San José i Montes (1989)
  8. ↑ Ojasti (1990)
  9. ↑ «Jaguar conservation in Venezuela against the backdrop of current knowledge on its biology and evolution» (pdf). . Interciencia, vol. 36, 12, 2011, p. 954–966.

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llanos
Vegeu Llanos en el Viccionari, el diccionari lliure.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llanos&oldid=37359430»